Eleccions a rectorat

(Más abajo la versión en castellano)

• 
  
  
  Revisió immediata i el més primerenca possible dels Plans d'Estudi de Grau. No n'hi ha prou amb reconèixer l'error, sinó que cal resoldre'l. Es proposa per tant un estudi detallat de les seves conseqüències que no quedi en un simple informe a arxivar. Ha d'existir la ferma voluntat de resoldre l'error, de tornar a plantejar la construcció d'aquests plans, amb criteris més organitzats i coherents i no dominats ni pels interessos departamentals ni per les directrius de la ANECA. És important poder contar en aquestes revisions amb un paper més actiu de les CEPES, dels representants d'estudiants i especialment dels i les ex-alumnes. És un fet important el fet que al dissenyar plans d'estudi “teòricament” més adaptats a la realitat social i externa no s'hagi contat amb una avaluació d'antics alumnes i alumnes que hagin obtingut una sortida professional o investigadora.
• 
  
  
  Articulació de recursos per a complir la promesa de l'anterior equip rectoral de garantir la docència a aquells alumnes i alumnes que es troben en una situació intermèdia entre plans de llicenciatura i de grau, i desitgen acabar la primera. No pot permetre's que, una vegada més, siguin els alumnes i alumnes les veritablement perjudicats per la dolenta gestió de rectorat i alguns deganats.
• 
  
  
  En aquest criteri evaluativo han de contemplar-se no només aspectes quantitatius sinó també qualitatius, així com avaluar altres aspectes com el nombre d'abandons, el grau de satisfacció dels i les estudiants o el grau de pressió i estres al que se senten sotmesos i sotmeses.
• 
  
  
  Revisar, al mateix temps, la vinculació entre els Graus i els Postgraus o Màsters. Intentant realment que existeixi una connexió entre ambdós, és a dir, que es construeixin al mateix temps, amb un clar caràcter de complementarietat del que ara manquen de manera sagnant i evident. Les CEPES han d'elaborar ambdós plans al mateix temps. I han de contemplar les futures titulacions des d'un punt de vista més transversal, on no només el coneixement professional i tècnic específic de la titulació aquest present, sinó on sempre existeixi un espai per al coneixement social. També hem d'avaluar la situació del valencià en els postgraus, ja que actualment s'oferixen més postgraus en anglès que en català, situació que cal avaluar i corregir, sense que això suposi necessàriament una reducció de la docència en valencià.
• 
  
  
  Garantir que el preu del crèdit de postgrau SEMPRE serà el mínim contemplat per la Llei. I garantir això promovent-lo des del rectorat i des del claustre. Sense que cap departament o facultat trenqui per interès particular aquesta norma.
• 
  
  
  En la qüestió econòmica és també important destacar la nostra oposició, fins a posseir més dades, a la nova mesura del govern que penalitza amb un cost 5 vegades major matricular-se de nou en una assignatura. El problema d'un plantejament tan general és que obvia les diferents realitats de les persones i no observa com, realment, aquesta mesura penalitza i expulsada de l'educació universitària a les rendes més baixes. Esperem del següent equip rectoral un paper molt actiu en aquesta qüestió en la defensa dels drets dels seus estudiants, sense acatar una acceptació passiva de la norma i articulant mecanismes adequats per a avaluar les situacions particulars de l'alumnat (el que no exclou que hagi casos que mereixi aplicar-se).
• 
  
  
  Avaluar els centres, associacions, destinacions... on els i les estudiants realitzen pràctiques formatives. No només perquè defensem el fet que hauria de contemplar-se globalment la seva remuneració sinó perquè, en massa ocasions, a més de no rebre's la formació esperada deriva en un cost econòmic (desplaçaments, menjars, etc...) per a uns i unes estudiants que esdevenen mà d'obra gratuïta.
• 
  
  
  Elaboració d'un model estudiantil anònim d'informació i queixa sobre el professorat i la carrera. Un model àgil, accessible i de fàcil enteniment com és el cas del model de PISADO de la UPV. ( http://www.daupv.upv.és/index.asp?aneupag=pisado).
• 
  
  
  Reducció progressiva del nombre d'estudiants per classe, en funció dels objectius i el contingut de l'assignatura però sense que en cap cas el seu nombre sigui superior a 50 alumnes i alumnes en classes teòriques i 18 en les pràctiques (aquestes dades són merament orientatius perquè caldrà considerar les peculiaritats específiques de cada àrea del coneixement).
• 
  
  
  Creació d'una alternativa semi-presencial de Grau per a aquells i aquelles alumnes que puguin demostrar una obligació laboral que impedeixi la seva assistència a uns graus que esdevenen, en ocasions, jornades laborals a temps complet. No es tracta de crear un Pla d'Estudis ni un itinerari alternatiu que comporti un major cost, sinó d'articular una proposta que permeti als treballadors i treballadores la màxima igualtat d'oportunitats amb els seus companys i companyes. La resposta a aquestes persones no pot continuar sent que realitzin la carrera en el doble de temps, especialment quan hi ha graus que per les seves pràctiques, tal com estan organitzades, són completament incompatibles amb una obligació laboral. I existeixen estudiants que NECESSITEN treballar per a poder estudiar.
• 
  
  
  Avanç, tal com es proposa des de múltiples àmbits universitaris, cap a un model trilingüe real: anglès, castellà i valencià/català. Però tenint en compte sempre l'obligació històrica d'aquesta institució amb la nostra llengua que, per extensió, esdevé patrimoni de tots i totes. Així hauria de garantir-se sempre un mínim per carrera d'ensenyament en valencià/català que mai hauria de baixar del 30%. Igualment el mínim estipulat per a la docència en anglès hauria de ser del 10%.
• 
  
  
  En aquesta línia, hem d'establir mecanismes que impedeixin la violació dels drets lingüístics del estudiantat. Hem d'aconseguir la garantia efectiva de la docència en valencià o en qualsevol llengua que trii l'o l'estudianta. Però al mateix temps s'ha de fomentar la docència en valencià, establint incentius, exigint el requisit lingüístic al PDI, etc.
• 
  
  
  Elaboració d'un pla de mobilitat que solucioni els dèficits de comunicació intercampus. (Carrils bici València-Burjassot, peatonalització d'algunes zones, més aparcabicis, etc.)
• 
  
  
  Augment de l'horari de biblioteques i increment dels terminis i llibres disponibles per a cada alumne i alumna. Són vàries les universitats que oferixen un horari més extens d'atenció a l'alumnat i a l'usuari, obrint fins i tot els diumenges. De manera progressiva, i sempre amb acord i negociació amb els sindicats i representants de treballadors, s'ha d'avançar a una biblioteca d'horaris més amplis. AL mateix temps la saturació d'aquestes durant el període d'exàmens és tan evident com per a ser necessària algun tipus d'alternativa a l'actual d'obertura de certes sales durant 24h.
• 
  
  
  Millora de la infraestructura tecnològica i dels recursos telemàtics de la UVEG. A més de ser urgent disposar d'un ample de banda més ampli (són freqüents els casos de saturació de la xarxa) hauria d'avançar-se cap a un script més modern del correu, incrementar la seva capacitat i millorar les funcions telemàtiques i les relacions via electrònica amb les secretàries i altres serveis universitaris.
• 
  
  
  Control del preu de les cafeteries. Hauria de marcar-se un preu estàndard per al conjunt de les cafeteries de la UVEG, ja que és injust que uns estudiants (i PDI i PAS) hàgin de pagar més pel mateix servei. En aquesta línia Acc-JEUV no dubta a afirmar que aquest servei hauria de situar-se, progressivament, sota gestió directa de la Universitat.
• 
  
  
  Increment del descompte a l'alumnat en els productes de la UVEG, especialment en els llibres editats per la PUV doncs encara que el descompte és important el seu preu continua sent, en molts casos, excessiu.

• 
  
  
  Una millora de l'oferta de vies de comunicació entre els sindicats i els i les estudiants, especialment amb l'alumnat de primer curs (jornades informatives, activitats, informació en sobre de matrícula...).
• 
  
  
  Revisió del pes estudiantil en tots els espais de representació i decisió. Una Universitat no pot definir-se com democràtica mentre mantingui un caràcter estamental tan acusat. Els i les estudiants no són menors d'edat.
• 
  
  
  Creació d'un servei central de difusió d'informació, vinculat al Nou Dise, però també als llistats de correu de les diferents facultats. En aquest sentit al costat del Nou Dise seria interessant una publicació en paper i digital de caràcter més cultural i social que recollís, de manera quinzenal o mensual, no només un calendari amb les diverses activitats i actes oferts en el conjunt de la Universitat, sinó també una ressenya dels ja celebrats. La incorporació d'un calendari virtual a la pàgina web de la UVEG on anessin apareixent els actes també seria un encert. Tot això redundaria evidentment en un major acostament dels sindicats i altres grups universitaris no només a l'alumnat sinó també al conjunt de la comunitat universitària i la societat valenciana. Es recuperaria així també parteix de l'històric paper cultural de la UV que s'ha anat abandonant progressivament en aquests anys.
• 
  
  
  Plantejar a referendúm estudiantil l'aprovació o rebuig del futur estatut de l'estudiant, encara avui en elaboració però els esborranys de la qual han mostrat la clara voluntat de controlar i mediatitzar, fins i tot sancionar, la representació estudiantil.
• 
  
  
  Engegada de la AGE, que ha d'assumir gran part de les funcions de la contradictòria figura del delegat rectoral per a assumptes estudiantils. En el cas de la AGE més que per una figura presidencialista optem per l'existència d'una comissió executiva o permanent que sigui qui assumeixi les funcions, més enllà de l'existència d'una persona concreta com representant extern. Però devent-se sotmetre plenament a l'acordat en la AGE o en defecte d'això en aquesta comissió, havent d'articular-se amidades per a la millora i desenvolupament dels estatuts i el reglament de règim intern. En aquest sentit és urgent la col·laboració directa entre el nou equip rectoral i les diferents associacions d'estudiants de la UVEG, per a mitjançant la voluntat política del nou equip i el consens de tots i totes partir del que tenim per a poder arribar on desitgem.
• 
  
  
  Potenciació de l'associacionisme i la participació estudiantil, així com obrir i fomentar espais autogestionats pels i les estudiants (Cases de l'alumne/a, millora dels locals per a associacions, etc.)
• 
  
  
  Revisió de la normativa electoral per a impedir no només els atacs i desqualificacions entre grups, sinó per a garantir un procés net on no pugui practicar-se la compra de vots. Actuacions com regal d'entrades a discoteca, oferiment gratuït de productes, promeses de crèdits de lliure opció... han de ser sancionades. D'altra banda, les associacions estudiantils no han de convertir-se en proveïdores d'aquests cursos. Això hauria de desenvolupar-se en una comissió integrada pel nou equip rectoral, la junta electoral i els representants estudiantils.
• 
  
  
  Democratització de la figura del Delegat del rector per a assumptes estudiantils. Fins a avui sembla ser contemplada més com un trofeu i un filtre entre l'equip rectoral i els i les estudiants que com un mecanisme de comunicació i participació. Ha de donar-se un major protagonisme i una major capacitat de decisió o opinió vinculant a la comissió assessora d'aquesta figura, on han de representar-se ponderadament les diferents forces estudiantils. AL mateix temps ha d'acabar-se amb manipulacions intolerables del Nou Dise per part d'aquesta figura i de l'equip rectoral, com la viscuda l'any passat durant els tancaments anti-Bolonya.
• 
  
  
  Elecció per consens d'aquesta figura: creiem que el futur rector o rectora hauria d'arribar a un consens amb les forces estudiantils sobre la persona a escollir, així com sobre les funcions que posseïx (que de vegades desconeixem) i la manera d'organització de la comissió assessora. També hauria d'avaluar-se de manera conjunyeix la distribució de funcions entre la AGE i la delegació.

• 
  
  
  Revisión inmediata y lo más temprana posible de los Planes de Estudio de Grado. No basta con reconocer el error, sino que hay que subsanarlo. Se propone por tanto un estudio detallado de sus consecuencias que no quede en un simple informe a archivar. Debe existir la firme voluntad de subsanar el error, de volver a plantear la construcción de dichos planes, con criterios más organizados y coherentes y no dominados ni por los intereses departamentales ni por las directrices de la ANECA. Es importante poder contar en dichas revisiones con un papel más activo de las CEPES, de los representantes de estudiantes y en especial de los ex-alumnos y ex-alumnas. Es un hecho importante el hecho de que al diseñar planes de estudio “teóricamente” más adaptados a la realidad social y externa no se haya contado con una evaluación de antiguos alumnos y alumnas que hayan obtenido una salida profesional o investigadora.
• 
  
  
  Articulación de recursos para cumplir la promesa del anterior equipo rectoral de garantizar la docencia a aquellos alumnos y alumnas que se encuentran en una situación intermedia entre planes de licenciatura y de grado, y desean acabar la primera. No puede permitirse que, una vez más, sean los alumnos y alumnas las verdaderamente perjudicados por la mala gestión de rectorado y algunos decanatos.
• 
  
  
  En ese criterio evaluativo deben contemplarse no sólo aspectos cuantitativos sino también cualitativos, así como evaluar otros aspectos como el número de abandonos, el grado de satisfacción de los y las estudiantes o el grado de presión y estres al que se sienten sometidos y sometidas.
• 
  
  
  Revisar, al mismo tiempo, la vinculación entre los Grados y los Posgrados o Másters. Intentando realmente que exista una conexión entre ambos, es decir, que se construyan al mismo tiempo, con un claro carácter de complementariedad del que ahora carecen de manera sangrante y evidente. Las CEPES deben elaborar ambos planes al mismo tiempo. Y deben contemplar las futuras titulaciones desde un punto de vista más transversal, donde no sólo el conocimiento profesional y técnico específico de la titulación este presente, sino donde siempre exista un espacio para el conocimiento social. También debemos evaluar la situación del valenciano en los postgrados, ya que actualmente se ofertan más postgrados en inglés que en catalán, situación que hay que evaluar y corregir, sin que ello suponga necesariamente una reducción de la docencia en valenciano.
• 
  
  
  Garantizar que el precio del crédito de posgrado SIEMPRE será el mínimo contemplado por la Ley. Y garantizar eso promoviéndolo desde el rectorado y desde el claustro. Sin que ningún departamento o facultad rompa por interés particular dicha norma.
• 
  
  
  En la cuestión económica es también importante destacar nuestra oposición, hasta poseer más datos, a la nueva medida del gobierno que penaliza con un coste 5 veces mayor matricularse de nuevo en una asignatura. El problema de un planteamiento tan general es que obvia las diferentes realidades de las personas y no observa como, realmente, dicha medida penaliza y expulsa de la educación universitaria a las rentas más bajas. Esperamos del siguiente equipo rectoral un papel muy activo en esta cuestión en la defensa de los derechos de sus estudiantes, sin acatar una aceptación pasiva de la norma y articulando mecanismos adecuados para evaluar las situaciones particulares del alumnado (lo que no excluye que haya casos que merezca aplicarse).
• 
  
  
  Evaluar los centros, asociaciones, destinos... donde el estudiantado realiza prácticas formativas. No sólo porque defendemos el hecho de que debería contemplarse globalmente su remuneración sino porque, en demasiadas ocasiones, además de no recibirse la formación esperada deriva en un coste económico (desplazamientos, comidas, etc...) para unos y unas estudiantes que devienen mano de obra gratuita.
• 
  
  
  Elaboración de un modelo estudiantil anónimo de información y queja sobre el profesorado y la carrera. Un modelo ágil, accesible y de fácil entendimiento como es el caso del modelo de PISADO de la UPV. (http://www.daupv.upv.es/index.asp?id_pag=pisado).
• 
  
  
  Reducción progresiva del número de estudiantes por clase, en función de los objetivos y el contenido de la asignatura pero sin que en ningún caso su número sea superior a 50 alumnos y alumnas en clases teóricas y 18 en las prácticas (estos datos son meramente orientativos porque habrá que considerar las peculiaridades específicas de cada área del conocimiento).
• 
  
  
  Creación de una alternativa semi-presencial de Grado para aquellos y aquellas alumnas que puedan demostrar una obligación laboral que impida su asistencia a unos grados que devienen, en ocasiones, jornadas laborales a tiempo completo. No se trata de crear un Plan de Estudios ni un itinerario alternativo que conlleve un mayor coste, sino de articular una propuesta que permita a los trabajadores y trabajadoras la máxima igualdad de oportunidades con sus compañeros y compañeras. La respuesta a estas personas no puede continuar siendo que realicen la carrera en el doble de tiempo, especialmente cuando hay grados que por sus prácticas, tal como están organizadas, son completamente incompatibles con una obligación laboral. Y existen estudiantes que NECESITAN trabajar para poder estudiar.
• 
  
  
  Avance, tal como se propone desde múltiples ámbitos universitarios, hacia un modelo trilingüe real: inglés, castellano y valenciano/catalán. Pero teniendo en cuenta siempre la obligación histórica de esta institución con nuestra lengua que, por extensión, deviene patrimonio de todos y todas. Así debería garantizarse siempre un mínimo por carrera de enseñanza en valenciano/catalán que nunca debería bajar del 30%. Igualmente el mínimo estipulado para la docencia en inglés debería ser del 10%.
• 
  
  
  En esta línea, debemos establecer mecanismos que impidan la violación de los derechos lingüísticos del estudiantado. Debemos conseguir la garantía efectiva de la docencia en valenciano o en cualquier lengua que elija el o la estudiante. Pero al mismo tiempo se debe fomentar la docencia en valenciano, estableciendo incentivos, exigiendo el requisito lingüístico al PDI, etc.
• 
  
  
  Elaboración de un plan de movilidad que solucione los déficits de comunicación intercampus. (Carriles bici Valencia-Burjasot, peatonalización de algunas zonas, más aparcabicis, etc.)
• 
  
  
  Aumento del horario de bibliotecas e incremento de los plazos y libros disponibles para cada alumno y alumna. Son varias las universidades que ofrecen un horario más extenso de atención al alumnado y al usuario, abriendo incluso los domingos. De manera progresiva, y siempre con acuerdo y negociación con los sindicatos y representantes de trabajadores, se debe avanzar a una biblioteca de horarios más amplios. Al mismo tiempo la saturación de éstas durante el período de exámenes es tan evidente como para ser necesaria algún tipo de alternativa a la actual de apertura de ciertas salas durante 24h.
• 
  
  
  Mejora de la infraestructura tecnológica y de los recursos telemáticos de la UVEG. Además de ser urgente disponer de un ancho de banda más amplio (son frecuentes los casos de saturación de la red) debería avanzarse hacia un script más moderno del correo, incrementar su capacidad y mejorar las funciones telemáticas y las relaciones vía electrónica con las secretarias y otros servicios universitarios.
• 
  
  
  Control del precio de las cafeterias. Debería marcarse un precio estándar para el conjunto de las cafeterías de la UVEG, ya que es injusto que unos estudiantes (y PDI y PAS) tengan que pagar más por el mismo servicio. En esa línea Acc-JEUV no duda en afirmar que este servicio debería situarse, progresivamente, bajo gestión directa de la Universidad.
• 
  
  
  Incremento del descuento al alumnado en los productos de la UVEG, especialmente en los libros editados por la PUV pues aunque el descuento es importante su precio continúa siendo, en muchos casos, excesivo.

• 
  
  
  Una mejora de la oferta de vías de comunicación entre los sindicatos y los y las estudiantes, especialmente con el alumnado de primer curso (jornadas informativas, actividades, información en sobre de matrícula...).
• 
  
  
  Revisión del peso estudiantil en todos los espacios de representación y decisión. Una Universidad no puede definirse como democrática mientras mantenga un carácter estamental tan acusado. Los y las estudiantes no son menores de edad.
• 
  
  
  Creación de un servicio central de difusión de información, vinculado al Nou Dise, pero también a los listados de correo de las diferentes facultades. En este sentido junto al Nou Dise sería interesante una publicación en papel y digital de carácter más cultural y social que recogiera, de manera quincenal o mensual, no sólo un calendario con las diversas actividades y actos ofrecidos en el conjunto de la Universidad, sino también una reseña de los ya celebrados. La incorporación de un calendario virtual a la página web de la UVEG donde fueran apareciendo los actos también sería un acierto. Todo ello redundaría evidentemente en un mayor acercamiento de los sindicatos y demás grupos universitarios no sólo al alumnado sino también al conjunto de la comunidad universitaria y la sociedad valenciana. Se recuperaría así también parte del histórico papel cultural de la UV que se ha ido abandonando progresivamente en estos años.
• 
  
  
  Plantear a referendúm estudiantil la aprobación o rechazo del futuro estatuto del estudiante, aún hoy en elaboración pero cuyos borradores han mostrado la clara voluntad de controlar y mediatizar, incluso sancionar, la representación estudiantil.
• 
  
  
  Puesta en marcha de la AGE, que debe asumir gran parte de las funciones de la contradictoria figura del delegado rectoral para asuntos estudiantiles. En el caso de la AGE más que por una figura presidencialista optamos por la existencia de una comisión ejecutiva o permanente que sea quien asuma las funciones, más allá de la existencia de una persona concreta como representante externo. Pero debiéndose someter plenamente a lo acordado en la AGE o en su defecto en dicha comisión, debiendo articularse medidas para la mejora y desarrollo de los estatutos y el reglamento de régimen interno. En este sentido es urgente la colaboración directa entre el nuevo equipo rectoral y las diferentes asociaciones de estudiantes de la UVEG, para mediante la voluntad política del nuevo equipo y el consenso de todos y todas partir de lo que tenemos para poder llegar a donde deseamos.
• 
  
  
  Potenciación del asociacionismo y la participación estudiantil, así como abrir y fomentar espacios autogestionados por los y las estudiantes (Casas del alumno/a, mejora de los locales para asociaciones, etc.)
• 
  
  
  Revisión de la normativa electoral para impedir no sólo los ataques y descalificaciones entre grupos, sino para garantizar un proceso limpio donde no pueda practicarse la compra de votos. Actuaciones como regalo de entradas a discoteca, ofrecimiento gratuito de productos, promesas de créditos de libre opción... deben ser sancionadas. Por otro lado, las asociaciones estudiantiles no deben convertirse en proveedoras de dichos cursos. Esto debería desarrollarse en una comisión integrada por el nuevo equipo rectoral, la junta electoral y los representantes estudiantiles.
• 
  
  
  Democratización de la figura del Delegado del rector para asuntos estudiantiles. Hasta hoy parece ser contemplada más como un trofeo y un filtro entre el equipo rectoral y los y las estudiantes que como un mecanismo de comunicación y participación. Debe darse un mayor protagonismo y una mayor capacidad de decisión u opinión vinculante a la comisión asesora de esta figura, donde deben representarse ponderadamente las diferentes fuerzas estudiantiles. Al mismo tiempo debe acabarse con manipulaciones intolerables del Nou Dise por parte de esta figura y del equipo rectoral, como la vivida el año pasado durante los encierros anti-Bolonia.
• 
  
  
  Elección por consenso de dicha figura: creemos que el futuro rector o rectora debería alcanzar un consenso con las fuerzas estudiantiles sobre la persona a escoger, así como sobre las funciones que posee (que a veces desconocemos) y el modo de organización de la comisión asesora. También debería evaluarse de manera conjunta la distribución de funciones entre la AGE y la delegación.