EL VOT QUE NO CONTARÀ
En la actual campanya electoral les candidatures comencen a insistir en la importància que té el vot dels estudiants, encara que dita importància es esvaneix quan es tracta de la nostra representació i veu al diferents òrgans de la Universitat. Malgrat això, encara hi ha una qüestió igualment important, el vot que no serà escoltat en aquest procés electoral ni després de la elecció del rector/a, el de aquells i aquelles estudiants que no podran votar perquè han hagut d’abandonar el seus estudis i el de aquells i aquelles que tampoc ho podran fer en un futur.
“Si vols estudiar i treballar hauràs de treure’t el grau en 8 anys, o ves-te'n a la UNED”
Per lamentable que puga parèixer aquesta afirmació, és la idea que es transmeteix des de les quatre candidatures, i és una realitat que ja s’està vivint amb el nou pla d’estudis, i que ha portat a molts i moltes estudiants a abandonar els seus estudis. Des de les institucions es va voler transmetre en el seu moment la promesa de que el nou pla d’estudis no anava a suposar un problema per a aquells i aquelles estudiants que volgueren treballar i estudiar al mateix temps, per les raons que foren, es més, es va prometre que la Universitat anava a conscienciar-se amb aquesta part de la població estudiantil, millorant la situació respecte als anteriors plans d’estudis. Com sempre, la realitat supera a la ficció, i hui per desgràcia ja estem veient que això no està sent així.
La Universitat pública és i ha de ser sempre una institució que garantisca la igualtat d’oportunitats a tota la societat, i especialment a aquells que no compten amb suficients recursos. Front a això, ens trobem que el nou pla d’estudis suposa un increment de les taxes de matriculació, el preu per crèdit és major, la càrrega d’hores d'assistència obligatòria també s'incrementa. En aquesta situació l’estudiant que necessite treballar per a pagar els seus estudis va a tindré més difícil cursar una carrera a la Universitat de València, clar que sempre podrà recórrer a la beca-préstec, que suposaria una hipoteca més per a dit estudiant. Amb aquesta qüestió estem començant a funcionar com la Universitat privada, a la qual, aquells que no tenen els recursos no poden accedir, i ara es la pública la que comença a posar traves, atemptant contra la igualtat d’oportunitats, i també amb això tal vegada està perdent alumnes que un futur poden aportar un gran coneixement, projectes, investigacions, etc.
És curiós que les quatre candidatures parlen del Campus d'Excel·lència, como un gran repte i aposta per al futur de la Universitat de València, i que per contra no hi haja voluntat, no s’hagen plantejat aquesta qüestió de forma seria. Si una Universitat vol apostar de veritat per la excel·lència, primer hauria d’apostar per els seus estudiants, que són la seua base, per no tancar les portes a tots aquells i aquelles que tenen molt que donar a la societat.
Per això, la opció de la semipresencialitat hauria de ser més que una reivindicació cap a les quatre candidatures, hauria de ser imperativa als quatre programes, si de veritat la Universitat de València aposta per la seua dimensió social.
Entre les propostes que Acontacorrent va remetre als candidats i candidata:
Creació d'una alternativa semi-presencial de Grau per a aquells i aquelles alumnes que puguin demostrar una obligació laboral que impedeixi la seva assistència a uns graus que esdevenen, en ocasions, jornades laborals a temps complet. No es tracta de crear un Pla d'Estudis ni un itinerari alternatiu que comporti un major cost, sinó d'articular una proposta que permeti als treballadors i treballadores la màxima igualtat d'oportunitats amb els seus companys i companyes. La resposta a aquestes persones no pot continuar sent que realitzin la carrera en el doble de temps, especialment quan hi ha graus que per les seves pràctiques, tal com estan organitzades, són completament incompatibles amb una obligació laboral. I existeixen estudiants que NECESSITEN treballar per a poder estudiar.
L'alternativa, si més no per als joves, no és compatibilitzar estudi i treball, sinó exigir beques-salari. L'estudi és un treball en si mateix, i ha de ser reconegut com a tal
ResponderEliminarEstoy de acuerdo contigo Rafa. Un sistema educativo integral debería integrar la formación como un fenómeno no solo individual sino también social. Y el mejor mecanismo es el que planteas, que nosotros y nosotras hemos recogido en otros puntos. Pero el problema es el plazo inmediato. Las becas -salario no dependen de la UVEG. Los itinerarios y planes de estudio si. Es una propuesta de inmediatez.
ResponderEliminarAhora, eso si, los arboles no han de impedir ver el bosque. A largo plazo necesitamos ese otro modelo que , a su vez, necesita otro modelo fiscal y social también.