LA UNIVERSITAT DES DE L'ESQUERRA
Rafael Pla López, Esther Sanz Selva, José Manuel Sanz Molinero i Carles Xavier López Benedí, professor, estudiant, investigador i PAS de la Universitat de València, membres del Consell Polític Nacional d'EUPV
Marga Sanz, coordinadora general d'EUPV
Marga Sanz, coordinadora general d'EUPV
Quan es van a celebrar eleccions per al rectorat de la Universitat de València és un bon moment per a reflexionar sobre l'educació pública i concretament el sistema universitari, claus en el model de societat que proposem des d'EUPV..
Aquestes eleccions es donen en un moment en que les universitats en general, i la Universitat de València en particular, han estat forçades a emprendre una reforma de plans d'estudi per a les noves titulacions de Grau i Postgrau sense un suficient debat ni garanties de comptar amb els mitjans adequats.
Així, sense aportar més recursos, amb grups nombrosos, de més de 50 estudiants, no és viable la renovació pedagògica en la Universitat Pública per a un aprenentatge centrat en l'estudiantat, ú dels objectius proclamats de la reforma i imprescindible per a la formació dels professionals creatius i ciutadans i ciutadanes crítics que han de portar a cap la innovació en el treball en la que ha fonamentar-se un desenvolupament qualitatiu i sostenible. La Universitat hauria d'exigir al Consell de la Generalitat (com per la seua banda ha fet ja EUPV en les Corts) el finançament necessari per a una docència de qualitat, rebutjant la possibilitat de realitzar la reforma a cost zero i fent palés que en cas contrari seria imprescindible paralitzar la reforma i ajornar l'extinció forzosa dels plans d'estudis correponents a les anteriors titulacions, possibilitant així a més un debat ampli i participatiu sobre la reforma.
De la mateixa manera, és necessari avançar cap a la gratuïtat dels estudis universitaris per fer realitat la "dimensió social" de la reforma, que és un altre objectiu proclamat de la mateixa i es defineix com l'equitat en l'accés a tals estudis i la garantia de poder completar-los sense obstacles relacionats amb l'origen socioeconòmic. Això no és possible, pel contrari, si amb el pas de les anteriors titulacions de Diplomatura i Llicenciatura a les noves titulacions de Grau i especialment de Postgrau s'incrementa el pagament estudiantil, cosa agreujada a més per la insuficiència del sistema de beques, empitjorada en el Postgrau. La responsabilitat directa d'això és del Consell de la Generalitat i del Govern d'Espanya, però considerem que la Universitat hauria d'oposar-se a aquest increment en tot fòrum institucional on participe.
Cal destacar que incrementar el pagament estudiantil és un factor de privatització de la Universitat que contradiu el seu caràcter de Servei Públic. I evitar la mercantilització i privatització, tant de la docència com de la investigació i els serveis, hauria de ser un compromís inequívoc de qualsevol opció progressista en la Universitat.
Pel que fa a la investigació, la Universitat ha d'exigir també un adequat finançament públic general de la mateixa, al temps que garantir el caràcter públic dels resultats de la investigació finançada amb fons públics, evitant la seua apropiació excloent per empreses privades, així com que Departaments i Instituts de la Universitat es convertisquen en gabinets d'I+D+i d'empreses privades. L'aportació de la Universitat a la innovació en les empreses públiques o privades s'ha de fer a través de la lliure difusió del resultats de la seua investigació, així com a través de la formació d'estudiants amb una elevada capacitat investigadora i innovadora que en finalitzar els seus estudis siguen contractats per les mateixes o s'associen per a formar noves empreses cooperatives.
La projecció social de la Universitat s'ha de fer principalment a través de la seua docència i investigació, com a un motor clau de canvi de model econòmic enfront de la crisi del capitalisme, i ha d'incloure el foment d'un pensament crític enfont de qualsevol abús dels poders polítics o econòmics, aprofundint en la seua democratització interna assentada en la participació d'estudiantat, professorat i personal d'administració i serveis, a través de les seues pròpies organitzacions i de la seua representació als òrgans de govern. La Universitat ha de combinar una vocació inequívocament internacionalista, tant en la seua activitat acadèmica com en la seua cooperació solidària, especialment amb els països estructuralment empobrits, amb el seu compromís amb la llengua i cultura pròpies del País Valencià i el seu desenvolupament socialment i ecològicament sostenible.
Més enllà de declaracions grandiloqüents i projectes elitistes, aquest són els principals reptes davant els quals s'ha de definir qualsevol candidatura progressista al rectorat de la Universitat de València i que la participació activa d'estudiantat i personal docent i investigador i d'administració i serveis ha de contribuir a fer realitat..
Penjem a continuació un cuadre comparatiu preparat pel company Rafa Pla sobre els posicionaments d'EUPV i els programes rectorals:
COMPARACIÓ DES DE L'ESQUERRA DELS PROGRAMES DE LES CANDIDATURES AL RECTORAT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 2010
| EUPV | ANTONI FURIO | Mª ANTONIA GARCÍA BENAU | ESTEBÁN MORCILLO | VICENT SOLER |
amb grups nombrosos, de més de 50 estudiants, no és viable la renovació pedagògica per a un aprenentatge centrat en l'estudiantat, ú dels objectius proclamats de la reforma i imprescindible per a la formació dels professionals creatius que han de portar a cap la innovació en el treball en la que ha fonamentar-se un desenvolupament qualitatiu i sostenible. La Universitat hauria d'exigir al Consell de la Generalitat el finançament necessari per a una docència de qualitat, rebutjant la possibilitat de realitzar la reforma a cost zero i fent palés que en cas contrari seria imprescindible paralitzar la reforma i ajornar l'extinció forzosa dels plans d'estudis correponents a les anteriors titulacions, possibilitant així a més un debat ampli i participatiu sobre la reforma | “...la innovació educativa no es redueix només a la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicación...” 3.3.3. Adequar les grandàries de grup als diferents tipus d'activitats docents a desenvolupar i, especialment, a l’avaluació de l'adquisició de competències | Portarem a terme una anàlisi de les estructures docents actuals, i en conseqüència, un replantejament general d'aquestes estructures (grandàries de grup, acondicionament d'espais, reconeixement diferenciat per a activitats diverses com classes teòriques, lliçons magistrals, seminaris o tutories, redefinició de les pràctiques, tant d'aula com externes, etc.). Tot això amb la idea d'implantar un model docent que potencie la figura del professor com animador que afavorisca la creació d'entorns on els estudiants siguen capaços de gestionar les eines necessàries per a arribar a el seu propi aprenentatge. | Millorar les condicions de la docència, el que significa, entre altres coses, adequar la grandària dels grups a les noves metodologies, tot tenint en compte les característiques específiques de cada àrea i cada tipus d’activitat. Aquesta demanda de finançament afecta molt especialment el desenvolupament d’un Pla d’Implantació de l’EEES. Una reforma de tanta importància no pot aplicar‐se a cost zero. | Establir una ràtio professor/alumne que garantisca l’adequada implantació dels graus i la qualitat de la docència, així com la seua adequació a les necessitats cada centre, departament i matèria Escometre la tasca d’acomodar els espais docents a la grandària dels grups i pràctiques derivades de la implantació dels graus i postgraus |
seria necessari avançar cap a la gratuïtat dels estudis universitaris per fer realitat la "dimensió social" de la reforma, que és un altre objectiu proclamat de la mateixa i es defineix com l'equitat en l'accés a tals estudis i la garantia de poder completar-los sense obstacles relacionats amb l'origen socioeconòmic. Això no és possible, pel contrari, si amb el pas de les anteriors titulacions deDiplomatura i Llicenciatura a les noves titulacions de Grau i especialment de Postgrau s'incrementa el pagament estudiantil, cosa agreujada a més per la insuficiència del sistema de beques, empitjorada en el Postgrau. La responsabilitat directa d'això és del Consell de la Generalitat i del Govern d'Espanya, però la Universitat hauria d'oposar-se a aquest increment en tot fòrum institucional on participe | 5. Exigència d’un finançament suficient i oposició als increments de taxes. 3.4.10. Establir un programa d'incentius de l'estudi basat en la reducció de la despesa de la matrícula sobre la base de rendiment quant a nombre de crèdits superats | Anàlisi de les necessitats específiques d’estudiants de baix nivell socioeconòmic, estudiants discapacitats, estudiants que treballen, i estudiantsamb fills, establint programes específics capaços de donar respostes a la creixent heterogeneïtat. | ||
Pel que fa a la investigació, la Universitat ha d'exigir també un adequat finançament públic general de la mateixa, al temps que garantir el caràcter públic dels resultats de la investigació finançada amb fons públics, evitant la seua apropiació excloent per empreses privades, així com que Departaments i Instituts de la Universitat es convertisquen en gabinets d'I+D+i d'empreses privades. L'aportació de la Universitat a la innovació en les empreses públiques o privades s'ha de fer a través de la lliure difusió del resultats de la seua investigació, així com a través de la formació d'estudiants amb una elevada capacitat investigadora i innovadora que en finalitzar els seus estudis siguen contractats per les mateixes o s'associen per a formar noves empreses cooperatives | La Universitat ha d’atendre les demandes socials, però garantint la seua independència i sense veure’s supeditada als interessos de les corporacions industrials privades. 4.3.8. Promoure la cultura de la publicació dels resultats d’investigació en mitjans de difusió d’accés lliure, facilitant-ne el finançament adient. La transferència del coneixement a la societat i al sector productiu requereix l’existència d’estructures adients que potencien la divulgació, col·laboració, consultoria, prestació de serveis i creació d‘empreses ‘spin-off’. | La lliure circulació del coneixement i les idees és en l'actualitat una necessitat universalment reconeguda per a l'avanç científic i tecnològic. Estimularem la col·laboració de la Universitat de València amb entitats públiques i privades, tant en matèria de finançament com d'investigació, i ciència i innovació, promocionant els projectes mixtes entre centres i instituts Es protegirà i estimularà a aquelles empreses que nasquen com resultat de l'activitat investigadora (spin-off i start-up) (...) s'estudiarà la concessió d'excedències per als investigadors involucrats en la creació i constitució d'aquestes empreses en els seus primers anys. | l'autonomia i la independència són no només ideals que hem de perseguir i defensar sinó, sobretot, els mitjans indispensables que cimenten la nostra recerca del coneixement científic i de la cultura oberta i lliure. En aquesta experiència es fonamenta el meu compromís exclusiu amb els valors i metes de la nostra institució universitària i pública la Universitat manté relacions d'assessorament amb nombroses institucions i organitzacions públiques i privades, relacions que cal potenciar i enfortir Potenciar la constitució d'empreses d'innovació i de “spin‐off”, tot afavorint la participació del PDI, del PAS i dels egressats de la UV promovent l’empleabilitat basada en el coneixement. | Parc Científic: - Potenciar i intensificar les seues tasques i funcions, afavorint la creació d’spin-off OTRI: - Compatibilitzar, eficaçment, el caràcter públic de la Universitat i l’oportuna satisfacció de les necessitats pròpies del teixit productiu i social valencià per mitjà del desenrotllament de patents, la seua comercialització i firma de contractes amb empreses. - Posar en valor les activitats de transferència tecnològica, oferint als investigadors -dins del marc legal i amb l’acord previ institucional- la possibilitat d’obtindre una excedència temporal per a incorporar-se a tasques d’i+d+i d’especial rellevància en el si d’empreses |
No hay comentarios:
Publicar un comentario